Toni Francesc
La col·lecció
Gypsum es presentava com una proposta per a una dona forta i equilibrada, alhora
que fràgil i sensual. I, el cert, és que va aconseguir aquesta sensació de
suavitat i equilibri gracies a uns colors suaus i unes formes definides.
El discurs es mou
entre la faldilla curta, el vestit llarg, els pantalons, el mini vestit, la
faldilla per sota del genoll i, inclús, els shorts, oferint una ventall de
possibilitats en uns colors inspirats en els cristalls i les pedres.
 |
Toni Francesc PE 2013 |
 |
Toni Francesc PE 2013 |
 |
Toni Francesc PE 2013 |
 |
Toni Francesc PE 2013 |
 |
Toni Francesc PE 2013 |
 |
Toni Francesc PE 2013 |
El blanc tant
intens s’inspira en el guix, mentre el verd i els ataronjats translúcids en la
selenita i l’alabastre. Els translúcid l’atorguen organdins, que són utilitzats
inclús en pantalons, i que contrasten amb teixits més gruixuts, com la lycra, creant una sensació esport, o el tweed.
 |
Toni Francesc PE 2013 |
 |
Toni Francesc PE 2013 |
Les peces de roba
segueixen, majoritàriament, el cos de la dona, tot i què, en alguns casos s’aporta
volum al maluc, seguint l’estela que ha deixat el pèplum.
 |
Toni Francesc PE 2013 |
 |
Toni Francesc PE 2013 |
 |
Toni Francesc PE 2013 |
 |
Toni Francesc PE 2013 |
Celia Vela
La desfilada de
Celia Vela es podria diferenciar en dues parts a partir del color. Així doncs,
el començament va ser protagonitzat pel color negre amb tocs de verd maragda,
mentre que la segona parta aquest verd es contrasta amb tonalitats blaves i
granatoses.
 |
Celia Vela PE 2013 |
 |
Celia Vela PE 2013 |
 |
Celia Vela PE 2013 |
 |
Celia Vela PE 2013 |
El tret comú
entre les dues parts són les transparències, que s’aconsegueixen mitjançant la
blonda, el tul i la gasa, i els volants, que apareixen discretament en la
primera part, per convertir-se en els protagonistes de la segona.
 |
Celia Vela PE 2013 |
 |
Celia Vela PE 2013 |
 |
Celia Vela PE 2013 |
 |
Celia Vela PE 2013 |
 |
Celia Vela PE 2013 |
Els tons
brillants ajuden a fer més vistosos els contrastos de color, ja sigui amb
aplicacions, lluentons o teixits metal·litzats. A més, s’incorporen adomassats
de color magenta.
 |
Celia Vela PE 2013 |
 |
Celia Vela PE 2013 |
Com en altres
col·leccions, els bodies són uns dels protagonistes, que van desfilar juntament
amb vestits, pantalons pititillo i gavardines.
 |
Celia Vela PE 2013 |
 |
Celia Vela PE 2013 |
 |
Celia Vela PE 2013 |
Manuel Bolaño
El primer que va
sorprendre van ser els teixits, molt gruixuts, com la tela de sac, que creen
contrastos amb les omnipresents transparències de les gases, que s’ajunten amb
el ganxet, i amb un clàssic estiuenc com la tela de fil. Tot i això, el més
extravagant va ser la utilització de cabell per la creació de peces de roba com
jaquetes.
 |
Manuel Bolaño PE 2013 |
 |
Manuel Bolaño PE 2013 |
 |
Manuel Bolaño PE 2013 |
 |
Manuel Bolaño PE 2013 |
 |
Manuel Bolaño PE 2013 |
 |
Manuel Bolaño PE 2013 |
 |
Manuel Bolaño PE 2013 |
Tot plegat, genera
una sensació de safari casolà, doncs les tonalitats blanques, grogues i beix en
peces llargues aporten un record de l’Àfrica, que es barreja amb peces
nostrades com el ganxet o la sensual bata.
 |
Manuel Bolaño PE 2013 |
 |
Manuel Bolaño PE 2013 |
En alguns casos,
les muscleres estructuren les parts de dalt, i a la part de baix tenim pantalons, faldilles
de llarg desigual i sofisticades faldilles altes. Aquestes són les peces més elegants d’una
col·lecció que també incorporà teles blaves que recorden el texà.
 |
Manuel Bolaño PE 2013 |
 |
Manuel Bolaño PE 2013 |
 |
Manuel Bolaño PE 2013 |
 |
Manuel Bolaño PE 2013 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada